En algun lloc de Hokkaido (nord del Japó). Caldria primer de tot preservar un terreny de com a mínim 10 km2, d’acord amb les regulacions paisatgístiques de l’indret. Només és podria accedir al Temple caminant. Estaria en una gran esplanada respectant al màxim l’orografia del terreny.

Tres elements conformem el Temple: una gran porta formada per dos immensos troncs de bolondo aguanten un gran arc de de ferro. Inspirat en les pagodes dels temples xintoistes, però adaptades al meu treball.

Centrada amb els dos troncs, i a una distància 75 m., hi ha una pedra basàltica del Japó anomenada Dorokaburi de 3.5 m. d’alçada. És una pedra de la qual em vaig enamorar i que trobem a l’entrada del taller on treballava Isamu Noguchi a Mure Cho (Takamatsu). A 85 m. de distància de la pedra, un gran con de ferro aguanta verticalment un tronc també de bolondo de 17 m. d’alçada. El con no està tancat i permet l’accés dels visitants. Té entrades de llum natural per la part superior, per la porta i per tres petites obertures, una en forma d’X, i dos forats de diferents diàmetres.

Enric Pladevall